Un entrebanc, una oportunitat. Una lesió, la muntanya.

De Sant Boi de Llobregat i apassionat del mar de petit vaig anar a parar a la muntanya per recuperar el trencament de lligaments i menisc jugant a futbol sala. Des d’aleshores, no puc viure sense ella.
Mentre les valls em donen llibertat, els colls em porten la calma. Els corriols em fan reflexionar a la vegada que el silenci em fan bategar el cor.
I el cim? El cim em fa sentir viu.
A casa meva sempre m’han ensenyat que cal lluitar pel somnis, que no ens podem conformar en allò que pot semblar més fàcil.
És per això que sempre m’acompanya el mateix pensament: lluita pel que vols i estima el que tens.